Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
dilluns, 17 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arquitectures interiors i jardins invisibles és un muntatge basat en les memòries personals, però amb vocació d’esdevenir memòria col·lectiva.
Ara, després de ser a LA SALA CAPITULAR DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ, a la SALA DE L’ALBERGUERIA DE VIC, a L’ALCAZAR DE MARSELLA, a LA CAPELLA DE SANT NICOLAU A GIRONA i a LA SALA TOSCA DEL PALAU DE L’ABADIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES, i ara a LA GALERIA ARTEVISTA DE BARCELONA, totes les seves parts: escultura, fotografia i poesia han agafat el pes que demanaven.
La paret de fotografies de la sala capitular de Sant Miquel de Cuixà és va convertir en una col·lecció de sobris muntatges a l’Albergueria, i la poesia va passar d’esser només un element imprès a prendre presencia plàstica i a emmarcar la exposició.
A l’Alcazar s’incorporà com a exposició individualitzada, la col·lecció guanyadora dels premis Lux, i la poesia projectada va permetre deambular pel seu interior.
A la capella de Sant Nicolau les projeccions van prendre corporeïtat i s’incrementà el nombre d’escultures amb “el cant de la Sibil·la” que tot i pertànyer a la mateixa sèrie, mai s’hi havia afegit, embolcallant-la amb el recitat “dels Mots”, que després de Marsella no varem poder separar de l’exposició.
La Sala Tosca de Sant Joan de les Abadesses ens va permetre aplegar tots aquest elements en un espai clos, de capsa, repetint i emfatitzant el joc de les caixes xineses que és la memòria. Al mateix temps, la seva particular ubicació dins del Palau de la Abadia ens va permetre donar llum a les fotografies i foscor a la resta de l’exposició, propiciant el joc de les llanternes en busca de la pròpia memòria.
Ara a la sala ARTEVISTA, tot il·luminada, les fotografies de la col·lecció lux s’ha engrandit agafant una potència que fins ara, intimista, havia amagat. I demostrant que a plena llum s’amaguen tants misteris com en mig de la foscor.
L’avinentesa l’hem aprofitada per editar un llibret amb el recull de tots els poemes, incloent-hi les seves traduccions en castellà i en francès.
La memòria entre arquitectures interiors i Jardins invisibles
Arquitectures interiors i jardins invisibles és un muntatge basat en les memòries personals, però amb vocació d’esdevenir memòria col·lectiva.
Ara, després de ser a LA SALA CAPITULAR DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ, a la SALA DE L’ALBERGUERIA DE VIC, a L’ALCAZAR DE MARSELLA, a LA CAPELLA DE SANT NICOLAU A GIRONA i a LA SALA TOSCA DEL PALAU DE L’ABADIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES, i ara a LA GALERIA ARTEVISTA DE BARCELONA, totes les seves parts: escultura, fotografia i poesia han agafat el pes que demanaven.
La paret de fotografies de la sala capitular de Sant Miquel de Cuixà és va convertir en una col·lecció de sobris muntatges a l’Albergueria, i la poesia va passar d’esser només un element imprès a prendre presencia plàstica i a emmarcar la exposició.
A l’Alcazar s’incorporà com a exposició individualitzada, la col·lecció guanyadora dels premis Lux, i la poesia projectada va permetre deambular pel seu interior.
A la capella de Sant Nicolau les projeccions van prendre corporeïtat i s’incrementà el nombre d’escultures amb “el cant de la Sibil·la” que tot i pertànyer a la mateixa sèrie, mai s’hi havia afegit, embolcallant-la amb el recitat “dels Mots”, que després de Marsella no varem poder separar de l’exposició.
La Sala Tosca de Sant Joan de les Abadesses ens va permetre aplegar tots aquest elements en un espai clos, de capsa, repetint i emfatitzant el joc de les caixes xineses que és la memòria. Al mateix temps, la seva particular ubicació dins del Palau de la Abadia ens va permetre donar llum a les fotografies i foscor a la resta de l’exposició, propiciant el joc de les llanternes en busca de la pròpia memòria.
Ara a la sala ARTEVISTA, tot il·luminada, les fotografies de la col·lecció lux s’ha engrandit agafant una potència que fins ara, intimista, havia amagat. I demostrant que a plena llum s’amaguen tants misteris com en mig de la foscor.
L’avinentesa l’hem aprofitada per editar un llibret amb el recull de tots els poemes, incloent-hi les seves traduccions en castellà i en francès.