un bri de memòria: escultura

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de maig del 2008

divendres, 9 de maig del 2008

divendres, 29 de febrer del 2008

dimecres, 20 de febrer del 2008

CENTRE MUNICIPAL ABADESSA EMMA II

dijous, 7 de febrer del 2008

CENTRE MUNICIPAL ABADESSA EMMA

dijous, 24 de gener del 2008

Escoles Doctor Robert - Camprodon

diumenge, 20 de gener del 2008

Arquitectures interiors i jardins invisibles com a recurs pedagògic

dimarts, 18 de desembre del 2007

Sala Tosca Sant Joan de les Abadesses

dilluns, 17 de desembre del 2007

Arquitectures interiors i jardins invisibles és un muntatge basat en les memòries personals, però amb vocació d’esdevenir memòria col·lectiva.
Ara, després de ser a LA SALA CAPITULAR DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ, a la SALA DE L’ALBERGUERIA DE VIC, a L’ALCAZAR DE MARSELLA, a LA CAPELLA DE SANT NICOLAU A GIRONA i a LA SALA TOSCA DEL PALAU DE L’ABADIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES, i ara a LA GALERIA ARTEVISTA DE BARCELONA, totes les seves parts: escultura, fotografia i poesia han agafat el pes que demanaven.
La paret de fotografies de la sala capitular de Sant Miquel de Cuixà és va convertir en una col·lecció de sobris muntatges a l’Albergueria, i la poesia va passar d’esser només un element imprès a prendre presencia plàstica i a emmarcar la exposició.
A l’Alcazar s’incorporà com a exposició individualitzada, la col·lecció guanyadora dels premis Lux, i la poesia projectada va permetre deambular pel seu interior.
A la capella de Sant Nicolau les projeccions van prendre corporeïtat i s’incrementà el nombre d’escultures amb “el cant de la Sibil·la” que tot i pertànyer a la mateixa sèrie, mai s’hi havia afegit, embolcallant-la amb el recitat “dels Mots”, que després de Marsella no varem poder separar de l’exposició.
La Sala Tosca de Sant Joan de les Abadesses ens va permetre aplegar tots aquest elements en un espai clos, de capsa, repetint i emfatitzant el joc de les caixes xineses que és la memòria. Al mateix temps, la seva particular ubicació dins del Palau de la Abadia ens va permetre donar llum a les fotografies i foscor a la resta de l’exposició, propiciant el joc de les llanternes en busca de la pròpia memòria.
Ara a la sala ARTEVISTA, tot il·luminada, les fotografies de la col·lecció lux s’ha engrandit agafant una potència que fins ara, intimista, havia amagat. I demostrant que a plena llum s’amaguen tants misteris com en mig de la foscor.
L’avinentesa l’hem aprofitada per editar un llibret amb el recull de tots els poemes, incloent-hi les seves traduccions en castellà i en francès.

un bri de memòria